in the PONS Dictionary
super-iaciō <iacere, iēcī, iectum [o. iactum] >
1.
2. poet; nachkl.
- superiacio
-
3.
- superiacio
-
4. übtr
- superiacio
-
5. Sen.
- superiacio
-
| superiaciō |
|---|
| superiacis |
| superiacit |
| superiacimus |
| superiacitis |
| superiaciunt |
| superiaciam |
|---|
| superiaciās |
| superiaciat |
| superiaciāmus |
| superiaciātis |
| superiaciant |
| superiaciēbam |
|---|
| superiaciēbās |
| superiaciēbat |
| superiaciēbāmus |
| superiaciēbātis |
| superiaciēbant |
| superiacerem |
|---|
| superiacerēs |
| superiaceret |
| superiacerēmus |
| superiacerētis |
| superiacerent |
No example sentences available
Try using a different entry.